PRIMERES
REFLEXIONS.
“En la tempestat, el pessimista es queixa del vent;
l'optimista espera a què cessament el vent; el
realista prepara les veles per a
aprofitar-se del vent” . ( G.S. WARD).
Algunes reflexions:
- Implicació calculada: és fonamental per a un centre
comptar amb una implicació responsable de tots i cada un dels seus professors,
procurant evitar postures extremes, que tant de dany causen: d'una banda, els
professors que s'abstenen de comprometre's en el projecte col·lectiu, i d'un
altre, els professors que s'impliquen tant que acaben cremant-se al no veure
resultats d'acord amb el seu grau d'esforç.
- Tindre
confiança en un mateix: l'optimisme, la perseverança i la mirada en el futur és
un exemple que seguir, evitant el que s’anomena autosabotatges, o pensaments
restrictors i paralitzants: “què diran”, “ faré el ridícul”, “açò només em
passa a mi”, “i si no funciona”…
- Relativitzar els problemes. Donar importància justa als
problemes, sense exagerar-los, i separant els personals dels professionals.
- Compartir els problemes, sense ocultar-los, establint
xarxes d'ajuda mútues. Expressar sentiments servix d'alleujament i intercanvi
benèfic de sensacions, sempre que no caiga en un cercle negativista de queixes
i recriminacions mútues.
- Dotar-se d'habilitats de conducció de la classe. El
professor, si intuïx que no té elles, ha de procurar-se estratègies per a crear
condicions òptimes en la classe: de negociació, de motivació, de control o de
persuasió, per exemple.
- Evitar actituds evasives, entenent per elles les que
busquen agents externs perquè solucionen els problemes propis. Les condicions no es
creen soles: si un vol fer classe en
condicions, ha de crear-les.
- Mantindre la calma. La calma ha de ser un principi de
funcionament bàsic. “no sé que faré, però ho faré tranquil” davant de les situacions conflictives.
- Recordar
que es té dret a fer la classe, però, no qualsevol classe. Per a complir amb
este principi, convé revisar periòdicament els plantejaments metodològics i de gestió. Com pensava el disc-jokey: ”si
la gent no balla, cal canviar la música”.
“Cómo
dar clase a los que no quieren”. Ed. Santillana.
Juan Vaello Orts.
