SETEMBRE

PRIMERES REFLEXIONS.

“En la tempestat, el pessimista es queixa del vent; l'optimista espera a què cessament el vent; el realista prepara les veles per a aprofitar-se del vent” . ( G.S. WARD).

Algunes reflexions:

-       Implicació calculada: és fonamental per a un centre comptar amb una implicació responsable de tots i cada un dels seus professors, procurant evitar postures extremes, que tant de dany causen: d'una banda, els professors que s'abstenen de comprometre's en el projecte col·lectiu, i d'un altre, els professors que s'impliquen tant que acaben cremant-se al no veure resultats d'acord amb el seu grau d'esforç.

-       Tindre confiança en un mateix: l'optimisme, la perseverança i la mirada en el futur és un exemple que seguir, evitant el que s’anomena autosabotatges, o pensaments restrictors i paralitzants: “què diran”, “ faré el ridícul”, “açò només em passa a mi”,  “i si no funciona”…

-       Relativitzar els problemes. Donar importància justa als problemes, sense exagerar-los, i separant els personals dels professionals.

-       Compartir els problemes, sense ocultar-los, establint xarxes d'ajuda mútues. Expressar sentiments servix d'alleujament i intercanvi benèfic de sensacions, sempre que no caiga en un cercle negativista de queixes i recriminacions mútues.

-       Dotar-se d'habilitats de conducció de la classe. El professor, si intuïx que no té elles, ha de procurar-se estratègies per a crear condicions òptimes en la classe: de negociació, de motivació, de control o de persuasió, per exemple.

-       Evitar actituds evasives, entenent per elles les que busquen agents externs perquè solucionen els problemes propis.  Les condicions no es creen soles: si un vol fer classe en condicions, ha de crear-les.

-       Mantindre la calma. La calma ha de ser un principi de funcionament bàsic. “no sé que faré, però ho faré tranquil” davant de les situacions conflictives.

-       Recordar que es té dret a fer la classe, però, no qualsevol classe. Per a complir amb este principi, convé revisar periòdicament els plantejaments metodològics  i de gestió. Com pensava el disc-jokey: ”si la gent no balla, cal canviar la música”.

“Cómo dar clase a los que no quieren”. Ed. Santillana.

  Juan Vaello Orts.